En este momento estás viendo Colonias de Convivencia para peques
colonias convivencia para peques nins

Colonias de Convivencia para peques

Si o No a las Colonias de Convivencias para peques.  Queremos contarles nuestra experiencia…

Hay cosas en la vida que son muy importantes.  Y compartirlas se hace fundamental, porque la diversidad de experiencias reales nutrirán el sin fin de caminos que se presentan en el momento de una decisión / elección.
Cuando hablamos de nuestros peques, no hay menos que valga.  Todo cuenta.  O al menos eso creemos.

Siempre lo diremos: nos sentimos afortunados, somos Nins  (LLar d’Infants Parvulari Nins)

La cuestión es que después de un año y medio de estar conviviendo con Nins, se termina 🙁  Y como es su costumbre, el broche de oro en esta despedida es la salida Colonias de Convivencias de una noche en la Casa del Pirata Xocolata (Fundación Marta Mata Garriga) para P2 (nuestros adorados♥ Pingus ♥ )

A nosotros no nos supo ninguna duda la propuesta de convivencia.  Padres de única hija y cuarentones, tampoco vamos al mismo timing que muchos amigos y ganamos con sus experiencias, con lo que tampoco se nos planteó ninguna pregunta.  Nuestra Estel iría.

Pero nos encontramos con la sorpresa de todos, catalanes y no catalanes, ante la anécdota «cómo que van de colonias tan peques???»
Obviamente esta casi unanimidad en las reacciones supuso nuestra reflexión.  Y creemos que es fundamental compartirla con vosotros.  La mejor parte para nosotros es que hoy nuestra peque ya está en casa, contándonos cada día su experiencia en la Casa del Pirata Xocolata como si fuera el primer día desde su vuelta.

Lo primero que nos gustaría es compartir parte de la carta que recibimos poco antes de que marcharan (sentimos la longitud de este post 🙂  ):

«Queridos padres,

… Pronto recibiremos la carta que motivará toda la estancia y que nos traerá personalmente el Pirata Chocolate (personaje entrañable que ya hace muchos años nos acompaña en esta actividad).  Qué emoción!!

Que más os puedo explicar?…Por que vamos de convivencias con niños y niñas tan pequeños ?
Pues no vamos para afianzar el grupo, ni para favorecer la hermandad, ni para potenciar la autonomía como hacen los niños más grandes. Vamos de convivencias para participar en una experiencia única, especial y alentadora.
Si los vierais cuando juegan y corren , paseamos por los alrededores, cuando desfilamos con los pijamas, cuando a oscuras y con las linternas buscamos el tesoro del pirata, cuando le cantamos canciones a la luna, o cuando se van a dormir cansados pero satisfechos de tantas emociones!!!
Todo ello es un poco …como os lo podríamos decir?…Mágico!! Esta es la palabra!.
Por la mañana del segundo día , después de almorzar , empezamos la Gymcana: el juego de pistas para ganar la sorpresa del Pirata. Se los hace mucha ilusión cuando el Pirata se los mujer personalmente y con mucha ceremonia.

Quizás algunos de vosotros pensaréis: Y si se ponen enfermos?. Pues los cuidaríamos y os avisaríamos (es claro que con dos días es poco probable que pase).

Y si lloran por la noche?. Pues haremos el mismo que hacemos siempre. Los meceremos, consolaremos…

Luego que llegamos a la casa, llamaremos y también os iremos dando información a través del grupo whatsapp de Pingus, para que no pasáis ansia pues ya sabemos que a muchos os hace sufrir un poco el viaje con autocar.

Que más os podemos decir?
Si os da miedo la experiencia , no os podemos convencer. Pero si nada más os da cosita , sí.

Pensad que serán vuestros hijos toda la vida, pero nosotros los perdemos luego que se acaba el curso , y nos gustaría poder contar con ellos a la hora de hacer esta experiencia puesto que no deja de ser un tipo de despedida.

Que tal? Os apuntáis?
Agradecemos la confianza de todos los padres que nos los dejaréis, y aceptaremos vuestra decisión si os los quedáis, pero tenéis que saber que los echaremos de menos. A nosotros no nos pasa como las escuelas grandes , que los niños cambian de curso pero los puedes continuar viendo. Cuando a nuestros niños se van …marchan por siempre jamás. Y ahora , en estos momentos , los sentimos tan cerca que lo queremos aprovechar.

Mañana, a la reunión, hablaremos y os daremos las hojas de inscripción por que nos dáis la respuesta.  También os explicaremos y daremos el listado del que tenéis que preparar.

Os esperamos a todos!

Un abrazo!!
Núria «

Luego de secarme nuevamente las lágrimas de emoción, sigo. El trabajo que hubo (y que siempre ha habido en Nins) con los Pingus para que este suceso fuera atractivo y «normal» fue magnífico, profesional a la vez que tan amoroso…

Para empezar la historia del Pirata Xocolata que estuvieron contando durante más de un mes en el cole… quién es? cómo es? qué hace? tiene una casa? es un barco? iremos a conocerlo???  Nuestra peti hacía el camino de vuelta a casa de mi mano cantando  «…♫ el pirata xocolata, porta un peu en el sabate… ♫♫♫ «
Aix el día que fue de visita al cole!  Las palabras no alcanzaban a salir bien de su boquita, eran tantas y tanta la emoción de haberlo conocido!  «…y me ha invitado a ir a su casa mami, solo a mi! a los papis nooooooo»
Hubo un día que empezó la cuenta regresiva 3-2-1. Y el entusiasmo crecía… cómo podíamos tener UNA duda???  Todo seguía siendo un juego, preparar las mochilas… recuerdo que me contaba con los deditos de la mano para ayudarme a no olvidar «… saco de dormir… linterna… cantimplora… pijama… etcetcetc»

Y llegó el día.  Y llegaron los miedos.  Y también algún llanto.

Era momento de dudar?  Podíamos olvidar todo lo había ido sucediendo?  Hubieron algunos papis que no se animaron, y los entendemos!
En nuestro caso hubo un momento muy difícil: el transporte, las alertas de lluvia que se anunciaban… con tantas cosas que se escuchan…
Y fue aquello que de repente te viene una voz diciendo «aunque quieras, no podrás regular el camino de la vida»;  luego de escucharla pensamos «siempre ha estado segura, contenida, amada y apreciada en Nins».  Chapa corazón y Adelante!

Hoy día, con nuestra hija feliz como una perdiz, soñando y condicionándonos casi a volver a la Casa del Pirata Xocolata, estamos convencidos de qué ha sido esta Convivencia: un trabajo excelentemente profesional, elegido a consciencia por unas educadoras maravillosas y amantes de sus nins…

Cómo que tan peques de colonias? Pues para nosotros es fácil contestar esto hoy.
Si un familiar, a quien tu hijo/hija ve muy a menudo, a quien ama y por quien se siente amado/amada, con quien se la pasa bomba jugando a la vez que aprende más allá de lo que tu imaginación puede dar, te propone pasar un rato genial con tu hijo/hija… qué harías? (luego de pensar, dudar y valorar)

Nuestra Estel aún duerme con nosotros.  Tomó teta hasta los 2 años y medio.  No ha conocido canguros.  Ha dormido fuera de casa sólo en 2 ocasiones (con su tia y primos). Y es tan parte de nuestra rutina diaria que estamos intentando forjar un camino laboral y profesional en el que tengamos mucho espacio para compartir con ella.
Y vivió esta aventura con mucha naturalidad.

Qué pensamos nosotros?  Hombre.  Convivir es una necesidad.  Y hay que hacerla maravillosa!
Convivir con Nins ha sido nuestra suerte.  Todos los niños tienen derecho a una compañía tan hermosa.
…Y nuestro deseo más profundo es que todos pudieran disfrutarla… por ello compartimos esta experiencia, para que se sume al sin fin de caminos valorables cuando tomamos decisiones importantes en la vida de nuestros peques 

 Gracias por toda esta parte de la Vida, querido Nins… 

Si o No als Colonies de Convivències per a nenes. Volem explicar-los nostra experiència…

Hi ha coses en la vida que són molt importants. I compartir-les es fa fonamental, perquè la diversitat d’experiències reals nodriran el sense fi de camins que es presenten al moment d’una decisió / elecció.
Quan parlem dels nostres petits, no hi ha menys que valgui. Tot compte. O almenys això creiem.

Sempre ho direm: ens sentim afortunats, som Nins (LLar d’Infants Parvulari Nins)

La qüestió és que després d’un any i mig d’estar convivint amb Nins, s’acaba 🙁  I com és la seva costum, el tancament d’or en aquest comiat és la sortida Colonies de Convivències d’una nit a la Casa del Pirata Xocolata (Fundación Marta Mata Garriga) per a P2 (nostres adorats ♥ Pingus ♥ )

Nosaltres no vam tenir cap dubte amb la proposta de convivència. Pares d’única filla i quarentons, tampoc anem al mateix timing que molt d’amics doncs tampoc podem guanyar amb les seves experiències… total que no se’ns va plantejar cap pregunta. La nostra Estel aniria.

Però ens vam trobar amb la sorpresa de tots, catalans i no catalans, davant l’anècdota «com que van de convivència tan petits???»
És clar, aquestes reaccions (gairebé per unanimitat) ens va suposar una reflexió. I creiem que és fonamental compartir-la amb vosaltres. La millor part per a nosaltres és que avui la nostra peti ja és a casa, explicant-nos cada dia la seva experiència a la Casa del Pirata Xocolata com si fos el primer dia des de la seva tornada.

El primer que ens agradaria fer és compartir amb vosaltres part de la carta que vam rebre poc abans que marxessin (sentim la longitud d’aquest post 🙂 )

» Benvolguts pares,

… Aviat rebrem la carta que motivarà tota l’estada i que ens portarà personalment el Pirata Xocolata (personatge entranyable que ja fa molts anys ens acompanya en aquesta activitat). Quina emoció!!

Que més us puc explicar?…Per que anem de convivències amb nens i nenes tan petits ?

Doncs no hi anem per a fiançar el grup, ni per afavorir la germanor, ni per potenciar l’autonomia com fan els nens més grans. Anem de convivències per participar en una experiència única, especial i engrescadora.  Si els veiéssiu quan juguen i corren , passegem pels voltants, quan desfilem amb els pijames , quan a les fosques i amb les llanternes busquem el tresor del pirata, quan li cantem cançons a la lluna, o quan se’n van a dormir cansats però satisfets de tantes emocions!!

Tot plegat és una mica …com us ho podríem dir?…Màgic!! Aquesta és la paraula!.

Al matí del segon dia , després d’esmorzar , comencem la ginkama: el joc de pistes per guanyar la sorpresa del Pirata. Els hi fa molta il·lusió quan el Pirata els hi dona personalment i amb molta cerimònia.

Potser alguns de vosaltres pensareu: I si es posen malalts?. Doncs els cuidaríem i us avisaríem (es clar que amb dos dies és poc probable que passi).

I si ploren a la nit?. Doncs farem el mateix que fem sempre. Els bressolarem, consolarem,…

Tan bon punt arribem a la casa , trucarem a l’escola i també us anirem donant informació a través del grup de pingus whatsapp, per tal de que no passeu ànsia doncs ja sabem que a molts us fa patir una mica el viatge amb autocar.

Que més us podem dir?. Si us fa por l’experiència , no us podem convèncer. Però si nomes us fa pena , si.
Penseu que seran els vostres fills tota la vida, però nosaltres els perdem tan bon punt s’acaba el curs , i ens agradaria poder comptar amb ells a l’hora de fer aquesta experiència ja que no deixa de ser una mena de comiat.

Que tal? Us apunteu?

Agraïm la confiança de tots els pares que ens els deixareu, i acceptarem la vostra recança si us els quedeu, però heu de saber que els trobarem a faltar. A nosaltres no ens passa com a les escoles grans , que els nens canvien de curs però els pots continuar veient. Quan els nostres nens se’n van …marxen per sempre. I ara , en aquests moments , els sentim tan a prop que ho volem aprofitar.

Demà, a la reunió, en parlarem i us donarem els fulls d’inscripció per que ens doneu la resposta. També us explicarem i donarem el llistat del que heu de preparar.

Us esperem a tots!

Una abraçada!!

Núria»

Després de assecar-me les llàgrimes d’emoció, segueixo. El treball que hi va haver (i que sempre hi ha hagut a Nins) amb els Pingus perquè aquest succés fos atractiu i «normal» va ser magnífic, professional alhora que molt amorós …

Per començar la història del Pirata Xocolata que van estar explicant durant més d’un mes al col·le … qui és? com és? què fa? té una casa? és un vaixell? anirem a conèixer-lo ??? La nostra peti feia el camí de tornada a casa de la meva mà sempre cantant «… ♫ el pirata xocolata, porta un peu al sabate … ♫♫♫»
Aix el dia que va anar de visita a l’escola! Les paraules no aconseguien sortir bé de la seva boqueta, eren tantes i tanta l’emoció d’haver-lo conegut! «… I m’ha convidat a anar a casa mami, només al meu! als papis nooooooo»

Hi va haver un dia que va començar el compte regressiva 3-2-1. I l’entusiasme creixia … com podíem tenir UNA dubte ??? Tot seguia sent un joc, preparar les motxilles … recordo que m’explicava amb els ditets de la mà per ajudar-me a no oblidar «… sac de dormir… lot… cantimplora… pijama… etcetcetc »

I va arribar el dia. I van arribar les pors. I també algun plor.
Era moment de dubtar? Podíem oblidar tot el havia anat succeint? Van haver alguns papis que no es van animar, i els entenem!
En el nostre cas hi va haver un moment molt difícil: el transport, l’alerta  de pluges que s’anunciaven … amb tantes coses que s’escolten …
I va ser allò que de sobte escoltes una veu interior dient «encara que vulguis, no podràs regular el camí de la vida», i després d’escoltar-la vam pensar «sempre ha estat segura, continguda, estimada i valorada a Nins».   Xapa cor i Endavant!

Avui dia, amb la nostra filla feliç com una perdiu, somiant i condicionant-nos gairebé a tornar a Casa del Pirata Xocolata, estem convençuts de què ha significat aquesta convivència: un treball excel·lentment professional, elegit a consciència per unes educadores meravelloses i amants dels seus nins …

Com que tan petits de colònies? Doncs per a nosaltres és fàcil contestar això avui.
Si un familiar, a qui el teu fill / filla veu molt sovint, a qui estima i per qui es sent estimat / estimada, amb qui se la passa bomba jugant alhora que aprèn més enllà del que la teva imaginació pot donar, et proposa passar una estona genial amb el teu fill / filla … què faries? (després de pensar, dubtar i valorar)

La nostra Estel encara dorm amb nosaltres. Va prendre pit fins als 2 anys i mig. No ha conegut cangurs. Ha dormit fora de casa només en 2 ocasions (amb el seu tia i cosins).  I és tan part de la nostra rutina diària que estem intentant forjar un camí laboral i professional en el qual tinguem molt d’espai per a compartir amb ella. I va viure aquesta aventura amb molta naturalitat.

Què pensem nosaltres? Home. Conviure és una necessitat. I cal fer-meravellosa! Conviure amb Nins ha sigut la nostra sort.  Tots els nens tenen dret a una companyia tan bonica.
… I el nostre desig més profund és que tots poguessin gaudir-ho… per això compartim aquesta experiència, perquè es sumi a l’infinitat de camins valorables a l’hora de prener decisions importants a la vida dels nostres petits 

 Gràcies per tota aquesta par de la Vida, estimat Nins